Batxillerat. El cas espanyol.

La imatge anterior, extreta del diari la Razón, data de Març del 2010. En ella s'hi poden veure, per una banda, l'edat d'entrada al batxillerat i la duració d'aquest en els diferents països de la Unió Europea, i per altra banda, els percentatges d'abandonament escolar a l'etapa del batxillerat, en aquests mateixos països. 

Cal dir que ens situem en el context temporal d'aquesta notícia, extreta d'aquest enllaç: http://www.hazteoir.org/node/29187, observem que es tracta d'un període governat pel Partit Socialista (PSOE).  Com es pot observar, Espanya i Regne Unit (Escocia) són els països on tenia menor durada el batxillerat a l'any 2010. També és una dada rellevant el fet de que Espanya era un dels països amb major abandonament escolar en aquesta etapa. Però tot i així, el país que encapçalava la llista era Portugal, on la durada del batxillerat era de tres anys.

Per altra banda, apropant-nos més a l'actualitat,  he trobat una notícia que data de Desembre del 2011 (més d'un any i mig respecte l'anterior), extreta del segúent link: http://www.larioja.com/v/20111227/rioja-region/europa-apuesta-bachillerato-anos-20111227.html (Diari digital de la Rioja), i tan sols un mes després de que pugés al poder el Partit Popular (PP), el titular de la qual era: Europa apuesta por un Bachillerato de 3 años y el acceso a la universidad a los 19. 

En aquesta notícia, ja es començava a parlar de l'ampliació d'aquesta secundària postobligatòria, tema que encara avui està vigent, ja que trobem moltes notícies dels anys que segueixen, fins i tot, dels pocs mesos que portem d'aquest 2013, com és el cas d'una notícia cercada al diari digital Público.es  amb data 26 de Gener de 2013 (http://www.publico.es/espana/418916/el-gobierno-quiere-el-bachillerato-de-tres-anos-para-2013), amb  el   següent titular El Gobierno quiere el Bachillerato de tres años para el 2013.

I què vull transmetre amb tota aquesta informació que he exposat anteriorment?

Doncs bé, les dades que he comentat no són més que una introducció per fer una reflexió entorn d'aquest tema. És evident que està passant quelcom al sistema educatiu espanyol, i les dades (tant quantitatives com qualitatives) ho demostren. En la primera notícia que he presentat es fa un estret lligam entre la durada del batxillerat i l'índex d'abandonament escolar del cas espanyol. Però com es pot observar, aquesta relació no hauria de ser estricta, ja que per exemple, en el cas portuguès la durada és major però és el primer país en el "ranking". Tanmateix succeeix amb Itàlia, on la durada encara és molt més llarga (5 anys) i és el tercer país amb un índex d'abandonament molt alt.

En les notícies que segueixen veiem com el tema de la durada d'aquesta etapa és molt debatut (al meu parer massa) i és un tema que s'està arrossegant molt, i sobre el que es dóna moltes voltes d'ençà que va començar la polèmica.

Tot plegat, em porta a pensar diverses coses...per una banda, crec que la primera notícia és una dada evident de que el problema no és tant la durada sinó la qualitat; qualitat que alhora va extremament lligada amb la formació del professors, amb les seves metodologies, amb els currículums escolars, amb l'implicació dels alumnes, però també amb l'implicació de les famílies. És a dir, no considero tant un tema que es solucioni ampliant els anys per tal d'aconseguir millors resultats, sinó un tema de revisió de la tasca real que s'està portant a terme en les aules (feina que de CAP MANERA ha d'estar en mans dels "de dalt").

Per altra banda, una de les altres coses que em porta a pensar és que el fet de que sigui un tema tan debatut per polítics i ministres d'educació (suposadament persones amb un gran enteniment de la temàtica i amb interès vocacional), és per qüestions purament econòmiques i socials. No vull ser ni radical ni extremadament negativa, ja que segurament si tingués major coneixement d'aquest fet potser veuria coses positives, però crec que interessa tenir a la població major temps escolaritzada, ja que això suposa una font d'ingressos considerable.
A més, la situació laboral del país és molt pobre. Hi ha X llocs de treball per X treballadors, la resta de persones no hi tenen cabuda. La situació, doncs, encara s'agreuja si la segona X creix en quantitat. I una bona manera d'evitar aquest creixement és "retenir-los" al sistema educatiu.

Per últim, el fet d'haver-hi afegit dades sobre els partits polítics es justifica perquè penso que cada partit escombra cap a casa, cadascú mira pels seus propis interessos, en comptes de mirar pels de la societat. Ja sé que no és res nou, però en altres països, cada cop que hi ha canvis d'aquest caire són respectats per altres governs posteriors, tan sols fen canvis per millorar. Per contra, aquí a Espanya cada cop que canvia el poder es fan reformes de cap a peus evitant que els membres reals del sistema educatiu puguin adaptar-se i provocant que la feina no sigui òptima, i és clar, així després som "famosos" pels nostres índex...

En definitiva, potser tot aquest debat queda en el aire, i les "grans aportacions" del Sr. Wert queden en un no res, però tot i així, en cas de que es portés a la pràctica caldria mirar amb detall què és el que es donarà a cadascun dels cursos i quins seran els beneficis que això comportarà. 

                             

Aquella escola d'abans...

                                                   

Parlant amb els meus pares sobre el fet educatiu, comencen comentant que hi ha un gran problema, i és que ells poden comentar el que els hi sembla l'escola d'abans des d'un punt de vista vivencial i subjectiu, però respecte el que és ara poden opinar des de fora, i que per tant, el seu punt de vista pot no ser del tot encertat. 

M'expliquen que l'escola d'abans era una escola d'acord amb els temps que es vivien, i per tant, una escola que vivia sota l'adoctrinament del règim franquista: una educació marcada pel fort nacionalisme de la dictadura. Recorden una assignatura que els hi donaven a tots els cursos, "formación del espíritu nacional", en la que s'inculcava des de ben petits els ideals predominants.
La disciplina era quelcom essencial, un ensenyament molt diferent a l'actual, molt rígid  basat en els càstigs, tant psicològics com físics. Era una educació unidireccional, en la que l'alumnat era un subjecte únicament emissor i mai podia tenir la possibilitat d'expressió. 

També parlen del tema religiós, doncs abans l'Església exercia un paper molt vinculant en l'educació i en la població. I remarquen la diferència amb l'actualitat, ja que temps enrere era impensable el fet de conviure amb persones d'altres religions.

Per últim, parlen de les escoles públiques i les privades, ja que antigament, la gran majoria d'escoles eren públiques, i les poques escoles privades que existien estaven reservades únicament per les famílies poderoses econòmicament. A més, era totalment gratuïta, no s'havia de pagar cap taxa, ni els llibres... Això sí, era el mitjà de control i adoctrinament més útil.

Però...Què pensen de l'escola actual?

La historia canvia quan comentem allò que pensen de l'escola actual. Creuen que el fet de que hi hagi tants canvis en les lleis educatives (provocats pels canvis de governs) fa que sigui molt difícil l'adaptació, tant dels mestres com de l'alumnat. A més, el fet de que cada comunitat autònoma tingui models educatius diferents, és enriquidor, però alhora complica l'aprenentatge i la integració d'aquell alumnat que per motius familias i/o econòmics ha de canviar de residència i territori. 

També parlen de els alts índexs de fracàs escolar que es donen actualment, lligats a l'anterior aspecte que comenten, així com la llibertat ideològica de la que disposen els alumnes avui en dia, sobretot amb el tema religiós. Ja que de ser el contrari, la convivència seria difícil, donat l'increment de la multiculturalitat, fet que els sorprèn comparant amb temps enrere. 

I jo, què crec de la nostra educació?

Al meu parer, penso que hi ha hagut molts avenços, sobretot tenint en compte allò que m'expliquen i conec del que era l'educació fa 50 anys. Tot i així, fent una mirada general als sistemes educatius d'arreu d'Europa, penso que encara queda molt camí per fer. Penso que l'escola actual s'està adaptant molt a poc a poc als canvis a nivell social, tecnològic i històric, ja que encara avui es segueixen reproduint models i mètodes d'ensenyament de temps enrere. És ben cert que donat el sistema polític actual, factor influenciant en el fet educatiu, permet una educació més lliberal i expressiva, en la que tothom tingui veu i vot, però si posem la mirada en els mètodes i estratègies pròpiament, veiem com aquella escola tradicional de la que poden parlar els nostres pares no dista tant d'allò que estem rebent nosaltres actualment.

És evident que cada país té les seves peculiaritats i una cultura (en aquest cas a nivell educatiu) amb una llarga història que costa de canviar, però també és evident, i es demostra en molts estudis, que s'ha de seguir avançant, sense posar "parches", buscant solucions reals.