Aquella escola d'abans...

                                                   

Parlant amb els meus pares sobre el fet educatiu, comencen comentant que hi ha un gran problema, i és que ells poden comentar el que els hi sembla l'escola d'abans des d'un punt de vista vivencial i subjectiu, però respecte el que és ara poden opinar des de fora, i que per tant, el seu punt de vista pot no ser del tot encertat. 

M'expliquen que l'escola d'abans era una escola d'acord amb els temps que es vivien, i per tant, una escola que vivia sota l'adoctrinament del règim franquista: una educació marcada pel fort nacionalisme de la dictadura. Recorden una assignatura que els hi donaven a tots els cursos, "formación del espíritu nacional", en la que s'inculcava des de ben petits els ideals predominants.
La disciplina era quelcom essencial, un ensenyament molt diferent a l'actual, molt rígid  basat en els càstigs, tant psicològics com físics. Era una educació unidireccional, en la que l'alumnat era un subjecte únicament emissor i mai podia tenir la possibilitat d'expressió. 

També parlen del tema religiós, doncs abans l'Església exercia un paper molt vinculant en l'educació i en la població. I remarquen la diferència amb l'actualitat, ja que temps enrere era impensable el fet de conviure amb persones d'altres religions.

Per últim, parlen de les escoles públiques i les privades, ja que antigament, la gran majoria d'escoles eren públiques, i les poques escoles privades que existien estaven reservades únicament per les famílies poderoses econòmicament. A més, era totalment gratuïta, no s'havia de pagar cap taxa, ni els llibres... Això sí, era el mitjà de control i adoctrinament més útil.

Però...Què pensen de l'escola actual?

La historia canvia quan comentem allò que pensen de l'escola actual. Creuen que el fet de que hi hagi tants canvis en les lleis educatives (provocats pels canvis de governs) fa que sigui molt difícil l'adaptació, tant dels mestres com de l'alumnat. A més, el fet de que cada comunitat autònoma tingui models educatius diferents, és enriquidor, però alhora complica l'aprenentatge i la integració d'aquell alumnat que per motius familias i/o econòmics ha de canviar de residència i territori. 

També parlen de els alts índexs de fracàs escolar que es donen actualment, lligats a l'anterior aspecte que comenten, així com la llibertat ideològica de la que disposen els alumnes avui en dia, sobretot amb el tema religiós. Ja que de ser el contrari, la convivència seria difícil, donat l'increment de la multiculturalitat, fet que els sorprèn comparant amb temps enrere. 

I jo, què crec de la nostra educació?

Al meu parer, penso que hi ha hagut molts avenços, sobretot tenint en compte allò que m'expliquen i conec del que era l'educació fa 50 anys. Tot i així, fent una mirada general als sistemes educatius d'arreu d'Europa, penso que encara queda molt camí per fer. Penso que l'escola actual s'està adaptant molt a poc a poc als canvis a nivell social, tecnològic i històric, ja que encara avui es segueixen reproduint models i mètodes d'ensenyament de temps enrere. És ben cert que donat el sistema polític actual, factor influenciant en el fet educatiu, permet una educació més lliberal i expressiva, en la que tothom tingui veu i vot, però si posem la mirada en els mètodes i estratègies pròpiament, veiem com aquella escola tradicional de la que poden parlar els nostres pares no dista tant d'allò que estem rebent nosaltres actualment.

És evident que cada país té les seves peculiaritats i una cultura (en aquest cas a nivell educatiu) amb una llarga història que costa de canviar, però també és evident, i es demostra en molts estudis, que s'ha de seguir avançant, sense posar "parches", buscant solucions reals.