El darrer dilluns va tocar sessió de Seminari de Textos. El tema principal sobre el que tractaven les diferents lectures era l'abandonament i el fracàs escolar, cadascun, però, des d'una òptica diferent i entenent de maneres diverses ambdós conceptes.
Abans de passar a la segona part d'aquesta entrada,
m'agradaria fer una breu menció d'alguns aspectes del text que em vaig llegir
jo, ja que m'ajudarà a introduir algunes coses que tractaré més endavant.
Segons l'article Intervenciones dirigidas a la prevención del fracaso
escolar y abandono escolar:un estudio de revisión, de Miñaca i Hervás, el
fracàs escolar (tot i ser un tema de discussió actualment, i tenir diferents
definicions) s'entén com un factor de risc per l'exclusió social i
la pobresa. Tanmateix, es relaciona el fracàs escolar amb diferents
causes, entre d'altres, un dels factors al que es dona molta importància és a
la família, incloent el nivell socioeconòmic d'aquesta, la formació dels pares,
la implicació en el procés educatiu dels fills, etc. Un altre dels factors que
comenta és que els adolescents (doncs està centrat en aquesta edat) que
abandonen o fracassen és perquè tenen una atracció especial cap al
món laboral, donat que aquest els aporta una recompensa econòmica necessària.
Per altra banda, m'agradaria comentar una notícia que he
trobat a un pàgina d'Internet, anomenada Euroexpress, on s'hi poden trobar
moltes notícies de la Unió Europea referents a diferents àmbits. En aquest cas,
la notícia sobre la que vull parlar porta de titular: "España en
cabeza del abandono escolar" que data del dia 11 d'Abril. Es pot
trobar en el següent enllaç:
Tot i que el titular sembli que la notícia parlarà sobre
la situació espanyola davant del fracàs escolar, fa una comparativa de la
situació en la que es troben diferents països membres de la UE respecte aquest
ítem. També es fa un repàs de com ha evolucionat el % de cada país, així com la
relació que hi ha entre aquest tema i el factor de la immigració (ja que segons
diu, la poca o mala integració d'aquests alumnes als centres educatius fa que acabin
per abandonar), o entre d'altres, es comenta que la Comissió Europea revisarà
allò que ha fet cada país per prevenir i/o reduir el fracàs i proposarà mesures.
Davant d'aquestes dues informacions que he plantejat, em
sorgeixen diferents interrogants i reflexions...
Per una banda, crec que, com és evident, hi ha una
especial preocupació per aquest fet, per diferents factors. L'educació i la
formació dels joves n'és un, però també n'hi ha d'altres com es pot veure
en aquest fragment : "En este momento en el que Europa no sale de la
crisis reducir el abandono escolar es fundamental para evitar el impacto
socioeconómico que representa y las posibilidades de que los jóvenes caigan en
el consumo de drogas, el alcoholismo, o que tengan problemas de salud físicos y
mentales según dicen los expertos de la UE."
Tot i així, la situació en la que es troben molts països
de la UE, una situació de crisis i de retallades continues, i sobretot en
educació, fa que aquesta preocupació sigui difícil d'eliminar, doncs com ja
introduïa sobre el primer article, molts joves tendeixen a tenir una gran
preocupació vers els diners, ja que han de col·laborar econòmicament amb les
seves famílies per poder tirar endavant, i a més, moltes d'aquestes
famílies no poden fer front a les despeses que suposa l'educació, inclòs públiques,
donat que es troben en situacions precàries derivades de l'atur, la manca de
recursos...
A vegades, penso que aquesta preocupació per la nostra
situació al rànquing és excessiva i està enfocada a donar una imatge
internacional, ja que al meu parer, abans hi ha altres problemes d'arrel
que s'han de solucionar, doncs, com podem preocupar-nos del fracàs quan fins i
tot hi ha infants i joves que ni tan sols disposen dels recursos necessaris per
d'accedir a una educació de mínima qualitat? Com volem que les famílies dels
nostres alumnes tinguin implicació en la vida educativa quan han de passar
hores treballant per treure un sou? Com motivar als alumnes a què segueixin
estudiant si la situació futura s'acosta molt dura?
Amb tot això, no vull ni generalitzar ni justificar, ja
que no tots els casos són iguals, però sí que vull donar a entendre que al meu
parer ens trobem davant d'una situació molt complexa i en la que "el peix
que es mossega la cua..."; on hi ha moltes coses a canviar i molts factors
que "els de dalt" haurien de procurar canviar prèviament per tal
d'aconseguir els objectius que es persegueixen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario