Actualment estic realitzant les pràctiques a un institut de les Corts, on, com és lògic, es sent continuament el nom del Ministre Wert, així com la LOMCE, i es respira un cert aire d'indignació.
Un dia vaig veure que hi havia una fuletons informatius que tractaven sobre aquesta llei i que es titulavn "Propostes de millora de la LOMCE del Sindicat AMES", i després de fullejar-lo vaig decidir aturar-me i informar-me sobre què era aquest sindicat i quin era el seu tarannà.
Acció per la Millora de l'Ensenyament Secundari (AMES) es descriuen com un petit sindicat de professors de Secundària, que no tenen cap subvenció de l'Administració ja que són independents d'aquesta, i que s'encarreguen de tractar temes relacionats amb aquesta etapa educativa, així com proposar millores i parla d'allò que no funciona, en aquest cas, l'actual el sistema educatiu.
Buscant per la seva Web, vaig trobar un vídeo titulat "La educación tiene solución", dividit en tres parts (cadascuna d'elles tracta d'un tema diferent). En concret, aquí parlaré de la darrera, ja que em va recordar bastant a algún dels tants temes que van sortir a les Jornades de Pedagogia i em va cridar més l'atenció, i aquest és una de les propostes de la nova llei que ve en camí: L'establiment de les proves externes al final de cada etapa, una mesura indispensable. (en aquest cas, fa una defensa extrema d'aquesta metodologia).
Cal tenir present que el vídeo és antic, concretament d'Octubre de 2010, quan ja començava a sentir-se quelcom sobre aquestes "reformes", però tot i així, NO TÉ DESPERDICI!
En primer lloc, explicaré de manera resumida allò que diu el vídeo, i en segon lloc, tractaré de manera més crítica i reflexiva el seu contingut. A grans trets, podem resumir allò que diu en aquests ítems:
- Des de Europa es proposen objectius ambiciosos. Aquí es comenta que no es faci això si després no es mesura la realitat (segons diu el vídeo, es diu allò que es vol escoltar). "Los europeos tiene que atreverse a poner controles"
- Els joves no treballen perquè no saben el que es lliutar i superar-se, per això entren a feines, però els hi duren poc.
- El sistema no és exigent. La solució, doncs, és que ho sigui a partir de l'establiment de proves externes al final de les etapes (es posa d'exemple el cas del Batxillerat, que segons es diu, funciona molt bé gràcies a aquestes proves).
- Aquestes proves suposen una dificultat que comporta a l'estímul de superació sobre els alumnes, per tal de poder seguir dins els sistema educatiu. A més, els alumnes entraran més preparats a la següent etapa.
- També suposen que els professors recuperin la seva tasca d'ensenyar quelcom útil ("aquello que les haga superar la prueva") i no només tinguin la funció de control i supervisió de les aules. A més, també anima als professors a actualitzar els seus coneixements en base a allò que demanin les proves.
- Els centres també tindran, amb aquest sistema, un control objectiu anual, i segons es diu, això motivarà ja que "estaran siendo observados".
- Finalment, comenta que tot està a les nostres mans, ja que les lleis les fan els partits polítics, i som nosaltres els que els votem, i segons diu, nosaltres hem de votar a aquells partit polítics que en educació proposin l'establiment d'aquestes proves de control a cada etapa.
Tot plegat, i recordant allò que vam parlar a les jornades, em porta a diferents pensaments.
Per una banda, penso que aquest sindicat està bastant influenciat per una força política, sobretot s'evidencia en el darrer punt, i en aquest cas, per la força del partit popular.
Per altra banda, hi ha aspectes amb els que estic a favor, mentre que hi ha altres amb els que discrepo. Penso que és cert que si Europa planteja uns objectius en quant a educació, ha de mirar si s'assoleixen, però el més important, mirar quina és manera en que es fa o no, i posar-hi solució. També penso que és cert que hi ha una preocupació més per la imatge que no pas pel problema real.
Finalment estic d'acord amb que el sistema actual és poc exigent, i que en part, això porta als resultats que tenim.
Ara bé, no penso que l'establiment de tantes proves, cosa que recorda a aquell sistema de revàlides de l'època dels nostres pares, sigui la via per demanar més exigència, ni per aconseguir que els joves puguin mantenir una feina estable, hi ha molts altres factors que incideixen.
Potser sí que es podria donar el cas que aquesta pressió, en alguns alumnes portés a un major esforç que l'actual, però penso que allò que està defensant l'home del vídeo, és a dir, allò que defensa el Ministre d'Educació, es contrari al que volem ensenyar l'escola: la cultura de l'esforç, doncs penso que d'aquesta manera es fomenta la cultura de la pressió i l'exclusió (doncs en cap moment es parla d'aquells alumnes, que pel motiu que sigui, es surten de "la norma" i necessiten comprensió).
També penso que un bon professor, hi hagi proves o no, es preocupa per ensenyar i educar, per actualitzar-se i autoformar-se, i per tant, aquesta justificació no és defensa d'aquesta nova metodologia.
Potser s'ha de provar, potser ens hem d'equivocar per aprendre, però el que està clar és que hem fet dues passes endavant per fer-ne cinc enrere, que el poble no està sent escoltat, i que no s'està tenint en compte les necessitats socioeducatives per fer, com ja deiem a la conferència, aquesta reforma educativa que ens volen vendre com a reforma de l'educació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario