un repàs als inicis de la Formació Permanent a Europa

L'entrada d'aquesta setmana es basa principalment en el tema que hem tractat a classe: la formació de persones adultes. Per fer-ho, he estat recercant informació a la xarxa, i he trobat un article que m'agradaria compartir en aquest espai ja que penso que aporta informació rellevant respecte els inicis d'aquest tipus de formació a nivell europeu i afegeix dos apartats finals que ens incumbeixen com a pedagogs: la situació d'Espanya i els reptes i propostes de cara el futur; cal dir però que aquest document data d'Octubre de 2004.

Educación de Personas Adultas.Situación Actual y Propuestas de Futuro, de M.L.Sarrate i M.V.Pérez de Guzmán, catedràtiques de la UNED, que es pot trobar en el següent enllaçhttp://www.mecd.gob.es/dctm/revista-de-educacion/articulosre336/re33603.pdf?documentId=0901e72b81248650, que és una publicació de la Revista de Educación nº 336, presenta l'Educació d'Adults com quelcom dinàmic i actiu i que s'ha d'anar adaptant als temps moderns. Després de fer un breu repàs de com ha evolucionat el concepte al llarg dels anys, comenta que una de les institucions que ha fet major feina vers aquest àmbit és la UNESCO, en quant a matèria internacional, ja que és un dels organismes que ha contribuït a impulsar i desenvolupar aquest àmbit a nivell internacional, creant conferències a molts països i presentant conclusions i millores.

Tot i així, tal i com es diu: "Las políticas educativas comunitarias no han sido tan homogéneas y coherentes como cabría esperar. Resulta interesante analizar la transformación experimentada y que ha supuesto pasar  de meros es que- 46 mas utilitarios –en los que la formación se concebía sólo como un instrumento para la capacitación profesional–, a los planteamientos actuales –en los que la educación a lo largo de la vida ocupa una posición esencial y merece la formulación de estrategias de programación y desarrollo".

Però, com comenta més endavant, a l'any 1996 es va produir un esdeveniment de gran rellevància, l'Any Europeu de l'Educació Permanent, i la Publicació del Memoràndum sobre l'Aprenentatge Permanent, al 2000, ja que van ser dos grans intents de fer d'aquesta educació quelcom reconegut, doncs, per primera vegada es dedica un any europeu a l'educació, i específicament, a l'educació de persones adultes, en el que totes les nacions europees van tenir veu i s'aconseguia fer realitat aquest espai europeu d'aprenentatge permanent. 

Resulta interessant veure com fa 11 anys, l'any 2000, la Comissió Europea es marcava uns objectius i prioritats per aconseguir que les persones adultes continuïn formant-se, com ara "facilitar l'accés de tots a l'educació" o "millorar la qualitat i l'eficàcia dels sistemes d'educació", aspectes que encara avui no s'han aconseguit...

També crec que és molt interessant veure com, en aquells temps (tenint present l'any de publicació) es deia que: "En los últimos tiempos, la política de la Unión Europea ha variado sensiblemente sus prioridades. El interés que el aprendizaje de la población adulta  generó en los años noventa era consecuencia de la necesidad de mejorar, dados los elevados índices de desempleo, la «empleabilidad» y la adaptabilidad. En estos momentos, la situación es distinta: la Comisión Europea ha constatado la importancia de propiciar políticas integrales que permitan combinar mejor los objetivos sociales y culturales con los económicos".

Sembla doncs, que hem fet un pas enrere, i que de nou ens tornem a trobar en una situació en la que a formació continua, d'adults, permanent... torna a ser un pilar indispensable i prioritari si mirem les exigències del món laboral, cada cop menys estable i amb índex d'atur incalculables. Una dada que constata aquesta reflexió és la següent imatge; en ella es poden veure les necessitats que al 2004 intentava cobrir aquest àmbit formatiu, les mateixes que més d'una dècada després encara es mantenen. 

Finalment, i llegint les darreres línies de l'article, on s'hi poden veure els reptes, penso que afortunadament es camina en aquesta línia, doncs actualment sí que es mira per les innovacions curriculars, pels mètodes pedagògics apropiats, i pel reconeixement d'aquesta formació.